See other templates

L'ENTREVISTA DEL MES: JAN GONZÁLEZ

El Jan és un jugador del club que porta amb nosaltres des que es va fundar l’equip, l’any 2010. Va entrar com a Juvenil de segon any i actualment juga al Primer Equip. A banda d’això, també és entrenador del club i ara mateix porta dos equips, el Benjamí A i l’Infantil B. Hem parlat una estona amb ell i ens ha explicat com es troba al club i altres aspectes relacionats amb l’Atlètic.

 

 

 

Hola Jan. Explica'ns què recordes dels teus inicis amb l’Atlètic?

Recordo que va ser un projecte il·lusionant, amb la seva fundació tots hi van posar moltes ganes, s’hi van posar molts pares, van posar molt de la seva part i vam créixer ràpid. Pel que fa a mi, ja des del primer any vam assolir l’ascens. Començàvem des de la última categoria de juvenils, des de Segona. I tenint en compte que acabàvem de crear el club, assolir l’ascens va fer que me’n recordi d’aquell any com si fos avui. També vam tenir algun altre ascens amb altres equips i va ser un any molt bo, il·lusionant. Que amb què em quedo dels primers? Doncs amb el segon any. Tot just acabàvem de pujar, estàvem a Primera, seguíem amb el mateix bloc de juvenils i vam fer una temporada gairebé perfecte, vam guanyar la majoria de partits i vam pujar amb molta diferència sobre el segon a Preferent. És dels millors anys  a nivell futbolístic que hem passat aquí al club.

Què té l’Atlètic que fa que portis tant de temps aquí i que no hagis marxat.

Doncs l’Atlètic és un club molt familiar. Quan estàs aquí te n’adones que tothom et tracta molt bé, que hi ha una metodologia de treball molt bona. Els jugadors troben un ambien que no hauran trobat en altres clubs i això fa que la majoria d’ells es vulguin quedar aquí per com es treballa. Els entrenadors, la majoria, estan molt ben formats o, al veure com funciona l’Atlètic, es volen formar per tal de donar la major qualitat als entrenaments i aconseguir que els jugadors aprenguin al màxim. Penso que això és una de les coses que fa més gran a l’Atlètic, que s’entrena molt bé, els entrenadors formats no es queden en un nivell estable, sinó que sempre hi ha coordinació, sempre s’intenta progressar i això és el que fa que cada vegada anem creixent una miqueta més.

Després de tots aquests anys, com descriuries la relació amb els companys i entrenadors?

La relació amb companys i entrenadors, amb la gran majoria, ha estat molt bona per això mateix que et deia, que és un club al què, al ser tothom tant pròxim i al tractar-te tothom tant bé, ja des del principi et sents molt unit, se’t genera un sentiment de pertinença molt gran. Entres i ja hi ha un clima que dius “ostres, em tracten bé aquí, m’hi sento bé i amb els meus companys i entrenadors veig que m’ajuden amb qualsevol cosa o que em venen a veure als partits i podem comentar amb els altres què tal ho han vist des de fora, tens més opinions... Tot.” És una evolució constant tot això. Pel que fa com a jugador, el mateix, jo porto molts anys aquí i ha anat passant molta gent, però al final, els jugadors que de debò s’integren amb el sentiment i volen implicar-se una miqueta més, estan molt còmodes i s’acaben quedant. El grup que tenim cada vegada es va fent més gran perquè incloem molt bé la gent, jo penso, i per tant és molt interessant, tant com pels jugadors com per entrenadors.

 

 

Com a entrenador, què tal l’experiència i quines diferències veus entre entrenar i jugar?

Es viu diferent. D’entrenador sembla que no, però li has de dedicar bastants hores. A mi m’agrada molt, és una de les altres passions que tinc, a banda de ser jugador òbviament, li dediques moltes hores però es veu recompensat. És el que deia, hi ha tants entrenadors al club que volen ajudar i que participen i que et venen a veure i amb els que pots comentar les jugades... És a dir, no és que t’ho hagis de menjar tot tu sol com pot passar a altres clubs, que tu tens l’Aleví C i només t’encarregues de l’Aleví C, tot teu. Doncs no, aquí sí, tens l’Aleví C i t’encarregues d’ell, però tens un món obert per poder preguntar als coordinadors qualsevol cosa que et faci falta, poder comentar amb els altres entrenadors dubtes, qüestions sobre entrenaments, sobretot si un es nou, com van els entrenaments, com funciona una mica tot, i això ajuda a seguir progressant, perquè al final cada any que fas d’entrenador aprens coses noves. També una de les coses que trobo més important que fem a l’Atlètic i que no es fa a altres clubs és que a la majoria d’equips hi ha dos entrenadors principals. I el fet que no hi hagi un que estigui per sobre de l’altre ajuda molt a no carregar-t’ho tot tu, perquè sinó de vegades et fons de la pressió, i si les coses van malament t’ho has de menjar tot tu... Cada entrenador té les seves coses a aportar i, per tant, és una de les coses importants que des s’impulsa.

Has marxat fora a fer d’entrenador amb el club... Explica una mica aquesta experiència.

Són experiències molt gratificants, la veritat. Veure altres cultures generals i, en aquest cas, futbolístiques, fa que aprenguis moltes coses d’altres llocs i t’ajuda a seguir creixent com a formador de jugadors, perquè tu estàs portant el teu model allà i veus que tenen un model que realment no és tan evolucionat com el nostre. Ells el model que tenen és molt més tècnic, coses molt més analítiques, més individuals, però quant a col·lectiu, com a equip, tenen bastants mancances. Parlo del futbol nòrdic o europeu, bàsicament. Així, és satisfactori i gratificant arribar allà i poder ensenyar el que tu saps, perquè s’aplica aquí a l’Atlètic, una cosa que tu ja la tens interioritzada, però que allà te la valoren tant que quan acabes el Campus dius “ostres, em sento molt gratificat sobre això perquè són coses que jo les tinc molt per la mà però a altres llocs no es fan i, per tant, ells amb poques coses que els hi ensenyem tenen una evolució molt clara amb poc temps. Són experiències molt xules, de parlar tot el dia en un altre idioma, de conèixer nens nous que tenen disciplines diferents a les que tenim aquí, que venen molt predisposats a aprendre i treballar... Per tant són experiències molt xules que, òbviament, recomanaria i m’agradaria que poguessin anar molts més entrenadors perquè es gaudeix molt.

Fes-nos una valoració del principi de temporada (com a entrenador i jugador).

Jo he començat entrenant a dos equips, un és el Benjamí A, els més petits, 10 anys. Una temporada una mica diferent al que haurien pogut ser altres Benjamins A de fa un temps, perquè és un equip molt nou. Normalment el Benjamí A parteix del Benjamí B amb un equip molt format i és el segon any que treballen junts, però aquest any, per diverses raons, hi ha un equip on pocs jugadors han coincidit l’any anterior. Tot això s’ha de treballar i s’ha de començar a formar una mica més des de la base perquè tot l’equip intenti assolir totes les consignes i el treball que volem sobre ells i fins on arribar amb el lloc i bé. És un procés una mica més llarg del que podia ser altres anys però penso que acabarem bé.

I amb l’Infantil B, és un equip que l’any passat va tocar el cel, va ser el primer equip en futbol 7 que el vam pujar a la màxima categoria, a Preferent, és un equip que tècnicament i tàcticament són molt bons, el problema que tenim aquest any és que són petitets en relació al pas de futbol 11, i a l’edat d’infantils es noten molt les estatures, sobretot les dels jugadors de primer i segon any. Però és un equip tan bo tècnicament i tàcticament, amb tanta qualitat, que la progressió no en tinc cap dubte que serà boníssima.

I pel que fa al primer equip, aquest any hi ha hagut bastants canvis i bastants jugadors nous, però s’han integrat molt ràpid, en 3 dies ja semblava que portéssim 2 o 3 setmanes junts, ens hem fet tots amics o més que companys en 2 dies i això l’equip ho ha notat molt. Al principi potser vam començar amb una mica més de dubtes. Hem començat bé la temporada i esperem seguir amb aquesta dinàmica, tant de joc com de resultats, per poder-nos trobar a la part alta de la classificació en la segona volta i tenir opcions de lluitar per poder pujar. 

 

Cap Amunt